Això
era i no era una història contada que tothom sap com acaba. Un dia va començar
i ja se sap com s’ha de tancar... Els protagonistes i els indrets han canviat
de fesomia, com passa cada últim dia.
Els
Esquirols es muden a algun lloc més boscós,
on l’ombra els protegeixi, esperant que els Dinosaures els deixin descobrir nous paisatges. Saben que les
bestiasses faran, com els gegants, grans passos per ocupar la terra fèrtil que
els han deixat els Eriçons. Ells
s’aniran desfent de les seves punxes, que ja no necessiten per a fer el salt a
l’altra banda de la contrada.
Amb
passos sigil·losos i ferms, els Guepards
també avancen sense por, cap a on retrona la Tempesta, que mica en mica els donarà treva... Vol situar-se a la Selva, per a poder fer-la més frondosa,
si convé.
Mentrestant,
els Llops ja enfilen camí, que els
portarà a un món ben desconegut, però junts dibuixaran l’Antàrtida més càlida, que s’anirà desfent, per sadollar l’Àfrica i poder acabar la seva ruta.
L’Àfrica
encara hi és i el més bonic encara és
que ella no desapareixerà tan fàcilment. El vell continent ens
recordarà sempre qui som i quina història escrivim any rere any.
I
si ho heu viscut, no ho doneu mai per perdut,
i si ho heu passat, doneu el curs per acabat.
SEGUIREM
FENT HISTÒRIES!... BON ESTIU A TOTHOM!