Dijous passat va arrencar la Setmana Cultural d’enguany sota el títol
“la música tradicional catalana”.
Avui dilluns, una música molt alegre ens ha convidat a entrar a escola i ja s'endevinava que no seria un dilluns qualsevol...
En quatre espais distants de l’escola hi havia un músic amb diferents instruments. Ens han explicat moltes coses que desconeixíem i hem tingut l’oportunitat d’escoltar el seu so i de fer tantes preguntes com en aquell moment se’ns despertaven de ben endins.
En David Miret amb el flabiol i el tamborí |
En Lluís Giménez amb els timbals |
En Francesc Marimon amb l'acordió diatònic |
En Manu Sabaté amb la gralla i la tenora |
A continuació teniu un recull del que hem recordat els alumnes de 3r quan hem tornat a classe, ho hem volgut apuntar a la nostra llibreta per a no oblidar-ho.
Flabiol i tamborí
Es toquen a la vegada.
El tamborí té dues cordes (els bordons).
El tamborí d’en David era fet a Mallorca.
L’instrument que més s’adiu per tocar amb el flabiol és el sac de gemecs.
Gralla i tenora
Tots dos instruments es toquen amb canya.
La canya de la tenora té forma de triangle.
Són instruments de Catalunya, però n’hi ha de molt semblants des de la Xina fins a Cuba.
La gralla és més petita que la tenora.
La tenora es fa amb fusta de ginjoler, mentre que la gralla es pot fer d’altres fustes (cirerer, boix...).
Timbal
Les baquetes s’agafen diferent segons la mà, una com si fos una espasa i l’altre pinçant amb el dit gros i el palmell de la mà.
Hi ha molts tipus i mides de timbals.
La membrana del timbal està feta amb pell de cabrit.
El timbal no fa notes, només el ritme.
Acordió diatònic
Sona amb l’aire, igual que l’harmònica, té una palanca per fer passar l’aire.
Cada fila de botons és una escala, un acordió era de dues escales i l’altre de tres.
El so es pot fer més agut estirant un botó de dalt.
L’acordió es va inventar a partir de l’harmònica.
Ens han explicat un conte que va passar a Itàlia on hi vivia un gran fabricant d’acordions diatònics.