Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hort. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hort. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de maig del 2020

UN DESTÍ PELS ENCIAMS DE L'HORT



Des  que l’escola està tancada, les plantes dels horts dels patis Petit i del Penell han anat fent el seu  procés natural sense que ningú hagi pogut regar, cavar, lligar, treure’n l’herba, en definitiva, tenir-ne cura.  A les mestres ens tenien amoïnades, però sense cap possibilitat de poder-hi fer res.

La setmana passada vam llegir al butlletí d’Escoles Verdes que una escola de Montcada i Reixach havia acordat de fer donació de la collita dels seus horts al banc d’aliments d’aquell municipi. El claustre de la nostra escola va considerar que es podria buscar una sortida per a les verdures i llegums de l’hort per tal que algun col·lectiu se’n pogués beneficiar.

Un pas previ havia de ser comprovar què en quedava de la collita, ja que hi havia la possibilitat que no es pogués aprofitar res.  Quina emoció poder tornar a entrar al recinte escolar després de tant de temps i quina sorpresa a l’arribar a l’hort d’Infantil! L’hort estava verd i ufanós.  Les faveres exuberants i plenes de faves, les pesoleres arrossegant-se per terra i confonent-se amb la munió d’herbes que no deixaven veure el sòl. Malgrat tot les llavors de les tavelles d’unes i altres eren massa grans i no es podrien collir, s’haurien de guardar per llavor. I els enciams, aquests eren com petits poms d’un intens i lluent color verd o vermellós i molt fràgils al tacte, de tant tendres com eren. Aquests segur que es podrien aprofitar!

Als horts de Cicle Mitjà, la collita estava molt més avançada i per aquest motiu  les tiges, les fulles i tavelles de faves i pèsols  ja eren ben seques  i els enciams i els espinacs ja estaven ben espigats.  No en podrem aprofitar res però aniran molt bé per fer llavor.

Amb aquesta informació es va parlar amb la regidoria d’Educació de l’Ajuntament i aquesta ho va fer amb Serveis Socials. Ben aviat van donar el vist i plau a la proposta de l’escola. Ells buscarien els destinataris de la collita i n’organitzarien la gestió.


Avui, amb totes les mesures de protecció, s’han collit els enciams i l’agutzil els ha recollit i  portat a la Residència d’avis del poble. Aquest fet ens fa estar molt contentes,  perquè en podran gaudir els avis. Aquells que cada any ens esperen quan anem a visitar-los les vigílies de Nadal, per desitjar-los bones festes i amb qui, en condicions normals,  ens havíem de retrobar per veure plegats  la Llegenda de Sant Jordi a la plaça.



                                                      


Esperem que aquest petit regal que els fem, fruit del treball i esforç dels nens i nenes de l’escola, els il·lusioni i contribueixi a fer-los més portables aquests moments tant complicats.  




dimarts, 14 de maig del 2019

PAGESOS I CUINERS

Els nens i nenes d’educació infantil han tancat un cercle important. La setmana passada, van fer, tots alhora, un espai DAU del Tros molt especial: cuinar el fruit del seu treball.

A l’hort hi ha hagut feina al llarg de tot el curs. Van començar sembrant faves i pèsols. També van plantar uns enciams menuts i tendres que van créixer ben de pressa. Tots han col•laborat per mantenir l’hort net d’herbes no necessàries, també han regat quan ha convingut i han estat molt atents a tots els canvis que les plantes anaven experimentant.

Abans de les vacances de Setmana Santa van fer una feina molt agraïda: la collita. Quan les tavelles van estar ben molsudes, les Flors i els Pingüins van fer una bona collita, van buidar les tavelles per omplir el rebost, o el congelador, en aquest cas.

Va ser dimecres 8 de maig el dia de passar de pagesos a cuiners i, encara millor, de cuiners a comensals. Van organitzar-se en dos grups: zona freda i zona calenta. Per una banda, a la zona freda, van rentar l’enciam, van tallar els tomàquets cherry, van posar les olives i van amanir els plats amb l’oli que el Pere ens va regalar fa uns mesos. Per altra banda, a la zona calenta, es van dedicar a saltar els pèsols i les faves tendres amb un gra d’all, un polsim de julivert i un bon raig de l’oli del Pere, també! Quina oloreta! 
Per fi, havia arribat el moment de tastar la feina de mesos, d’assaborir el resultat de la feina ben feta: un bon vermut vegetarià del que no en van quedar ni les engrunes... Gairebé tots els nens i nenes van poder fer el tastet de l’amanida i del saltat de pèsols i faves. I deuria ser molt bo, perquè els plats es van buidar en un tres i no res.


L’hort d’infantil és un racó viu i canviant que ens permet fer l’escola que volem: una escola oberta a l’entorn, un espai per aprendre a estimar la natura, una aula on la vida es contempla en directe i on es treballa respectant cada moment i adaptant-nos-hi, com a petits pagesos que som.

Quan els cincs sentits intervenen en una activitat de l’escola, l’aprenentatge és ric i les vivències inoblidables.  Tots recordarem l’olor de la terra després de cavar-la, el so de l’aigua brollant de les regadores, els colors de la florida i de les fulles tendres, el tacte suau de l’interior de les tavelles de les faves i el gust dels aliments que entre tots hem cultivat (el gust més gustós del món, és clar!). Sens dubte, l’hort ens fa sentir. Sentim a l’escola, som. 

dijous, 8 de març del 2018

Benvinguda senyora espantaocells!


L’hort d’educació infantil té un problema bonic. Els ocells que tafanegen pel pati petit el visiten sovint i fan estralls a les fulles tendres dels enciams, sobretot. Els alumnes van tenir una bona idea: fer uns espantaocells de paper brillant per a foragitar-los del seu hortet. Però aquest any no han funcionat gaire bé...

Per això, els dies de pluja o els dies que el fang no els permetia treballar, durant les estones de l’hort, han anat creant la senyora espantaocells, partint d’una escombra, material de rebuig, palla i roba d’algunes famílies.

Avui, ha arribat el gran dia, l’espantaocells ha nascut! L’hem situat a un lloc ben destacat de l’hort, per veure si els ocellets no se’ns mengen el planter o qualsevol fulla que albirin des de dalt del lledoner.
L'ESPANTAOCELLS

BENVINGUT ESPANTAOCELLS!
NO ELS ESPANTIS MASSA FORT,
PERÒ NO ELS DEIXIS ENTRAR A L'HORT.

QUE LA CULPA NO ÉS PAS D'ELLS...
ELS COSTA TROBAR MENJAR.
AIXÒ TOTS HO HEM D'ARREGLAR:

POSEM FORCES MENJADORES,
RESPECTEM EL SEU INDRET,
AIXÍ NO ET QUEDARÀ FEINA,
SOLS QUEDAR-TE BEN QUIETET.

Com que tots plegats estàvem tan emocionats, hem fet uns cartells per empaperar l’entrada d’infantil, per fer saber la nova a les famílies. I han funcionat d’allò més! Un reguitzell de persones han tret el cap a l’hort per conèixer l’espantaocells. Després de tantes visites les seves galtes estaven més enceses que de costum.


8 DE MARÇ, UN DIA BEN ASSENYALAT PER NÉIXER!