TEMPS DE VEREMA

Ahir vam anar a fer la verema a la vinya del costat del cementiri. Vam fer grups de tres companys i pares/mares acompanyants per compartir les tisores de collir i les caixes.

Després vam anar al celler i vam pesar les caixes:

Caixa 1- 16,5 kg

Caixa 2- 19,5 kg

Caixa 3- 23 kg

Caixa 4- 20 kg

Caixa 5- 19 kg

Caixa 6- 22 kg

En total vam collir 120 kg.

Al migdia vam fer l’etiqueta per l’ampolla de most. Cadascú es va personalitzar l’etiqueta, amb el nom i un dibuix.

A la tarda vam tornar al celler i vam aixafar el raïm amb el mètode tradicional, o sigui, trepitjant amb els peus descalços.

Alguns nens i nenes ho van trobar molt divertit i van voler repetir, en canvi, d’altres no els va agradar gaire i no ho van fer.

Vam colar el raïm per separar el most de la pellofa, els pinyols i la rapa.

Finalment vam embotellar el most i hi vam enganxar la nostra etiqueta.

Classe del llamp (4t)

 Volem agrair molt sincerament la col·laboració dels pares i mares que ens van acompanyar al matí a la vinya. Molt especialment a en Carles per les seves explicacions, experiència i coneixements sobre la vinya. I a en Pep, per posar-nos a la nostra disposició el celler i tot el material necessari;  caixes, furgoneta, cossis, ampolles... i el seu temps! També a tots els pares i mares que ens van acompanyar a la tarda i ens van ajudar a colar el most, embotellar i posar el tap a les ampolles.

Va ser una experiència enriquidora i divertida pels alumnes de cicle mitjà que vam poder dur a terme gràcies a la implicació de les famílies que van tenir la disponibilitat i molt amablement van contestar la nostra crida.

Mestres de Cicle Mitjà

TANQUEM EL DAU MANS A L'ENTORN

A educació infantil la setmana del 4 de febrer vam iniciar la presentació dels diferents  espais DAU i entre ells l’espai Mans a l’entorn. Des d’aleshores a l’aula on hi havia ubicat aquest espai (aula de P5) vam tenir uns companys ben especials: onze cargols ben eixerits a qui vam despertar dels seu son hivernal  per a convertir-los en un possible objectiu d’observació a            l‘aula. Van arribar els dimarts 5 i els companys de P5 van habilitar-los una gran peixera que amb  terra, una gran pedra i una petita bassa es va convertir en una cargolera.  

Aquella setmana tots els companys de l’etapa els van  poder conèixer i entre tots els grups /classe va poder triar un nom per cada cargol. Per a poder-nos-en recordar de qui era qui, els  vam fer una senyal amb pintura escolar a la closca, cadascú d’un color diferent, i vam elaborar un rètol que vam posar al costat de la cargolera i que ens ha ajudat a identificar-los.

La classe de P5, l’anfitriona, ha estat la responsable de portar-los el menjar, l’aigua i netejar de tant en tant el seu espai. Les cols de l’hort i les restes de verdura que ens han aportat les famílies i les monitores del menjador  han estat el seu aliment habitual.

El dia 14 de març vam tenir una gran sorpresa. Al matí vam descobrir  uns petits pedrolins enganxats a la part superior de la cargolera. No enteníem què podien ser i quan la vam obrir vam comprovar que eren un munt de cargolets minúsculs! Els vam observar amb la lupa i vam veure que amb una closca gairebé transparent ja estiraven el peu i les petites banyetes! Vam incrementar la quantitat de menjar, ja eren molta colla. 

Amb ells hem pogut observar com els agraden les fulles de col i enciam tendre, amb quina facilitat  poden refer la closca quan aquesta se’ls ha trencat, la quantitat de cargolets que poden arribar a néixer dels ous que hem deduït que han post, la immediatesa amb la que aquests es desplacen i mengen després d’haver nascut... Ha estat molt interessant! 

Amb el pas del temps han anat creixent i ha arribat el moment d’acomplir el propòsit  d’alliberar-los la darrera setmana del mes de maig, com a cloenda del treball als espais DAU.   El dijous 30 maig Flors i Pingüins hem anat a deixar-los  al descampat de davant de l’escola en un lloc amb ombra, pedres, herba tendre... un bon lloc. Cadascú ha alliberat entre dos i tres cargolets en aquest espai i després hem anat a deixar  els més grans, els progenitors,  a l’altra banda del descampat entre margarides, corretjoles i herbes diverses.

Ara tots plegats podran descobrir o redescobrir que el món és molt més gran que la cargolera, que ningú els porta el menjar, però que en troben de tendre i saborós, podran mullar-se sota la pluja i qui sap si alguna hora no faran cap al pati de l’escola. 

El que és segur  és que, com nosaltres, es continuaran fent grans i que com nosaltres també aprendran moltes coses pel camí. Tenir cargols a la classe ha estat una bona experiència i una bona font d’aprenentatge!

Trashumància a Sant Cugat

Avui ha estat un dia ben especial a l'escola. Un ramat de cavalls que segueix el Camí ramader de Marina ens ha visitat! Ha estat una estona molt emocionant.

La Fundació Miranda, de cara el bon temps, porta els cavalls que cuiden des del Garraf, fins a la finca que tenen al Pla de l'Orri, a punt per les pastures estivals. Si voleu veure la gran feina que fan, us recomanem que entreu al seu lloc web www.fundaciomiranda.org.

El dia ha començat plujós, però el cel ens ha donat una bona treva per a poder treure el cap fora del centre i poder contemplar, com aquell qui gaudeix d'un espectacle, el pas de totes les bèsties. Cap a dos quarts de dotze els alumnes d'infantil i de cicle inicial els han anat a esperar al carrer de la Masia i els alumnes de cicle superior els han esperat al carrer de les Creus. S'han fet pregar una mica, però cap a un quart d'una els hem albirat i ens hem posat a punt per rebre'ls amb tot el silenci i el respecte que es mereixen.

Els cavalls han passat a pas tranquil, fins i tot s'han aturat a mastegar una mica d'herba de la vora del camí i de la vinya. Les persones que els acompanyen en aquesta llarga travessa ens han saludat molt contentes i agraïdes per la rebuda. Han felicitat el municipi per la consideració a l'hora de fer l'acondicionament del trajecte i ens han fet notar que per ells és molt important veure els infants d'un poble pendents del seu camí.

Per a l'escola, com a Escola Verda que som, és un tresor TOT el que passa a l'entorn. Més si, com avui, és un fet tan poc habitual i tan important a nivell de cura del medi, de la fauna, en aquest cas.

Esperem que a la tardor els puguem tornar a saludar! 

Els traslladarem un cop més la nostra profunda admiració per la gran tasca que fan al llarg de tot l'any. BON ESTIU I A REVEURE!