ENS AGRADA QUE PLOGUI, QUAN PARA DE PLOURE!

El pati petit de l’escola és un cau de formiguetes feineres, els dies que el sol treu el cap després d’un o dos dies de pluja. I avui no ha estat una excepció!

Els infants s’han fet un tip de fer croquetes, sopes vegetals, àpats copiosos i moltes, moltes pastetes... La cuina ha estat un bon lloc per a feinejar, però les casetes, les cuines de posar i treure, fetes amb caixes de fruita, i qualsevol raconet sorrenc del pati han fet que avui el pati petit fos un gran centre gastronòmic. Quin goig!

Tothom està content i tranquil quan la mullena ens regala una estona de joc ple, d’experimentació viva i sense gaires límits. Veure com els alumnes s’organitzen els espais, com gestionen l’ús dels materials ens fa creure, més fermament encara, que l’entorn ens fa créixer i que el joc és l’essència de la maduresa dels nostres alumnes.

Que plogui, que plogui bé, però que arribin clarianes que ens permetin veure com l’estona del pati es converteixi un cop més en una fira de food trucks, en una geladeria, en una gran pastisseria o en un restaurant de mil estrelles, ves a saber...

LA CUINETA DE FANG, UN CLÀSSIC BEN ACTUAL... UNA TEMPTACIÓ PER A QUALSEVOL! 

VISCA LES MANS BRUTES!          

A reveure!!

Aquests dies l’escola està molt canviada, no és la mateixa que fa uns mesos, unes setmanes, tan sols uns dies… Les classes s’han tornat espais adormits, ni rastre de rialles, ni de preguntes. El silenci regna i la buidor fa estranys els racons, sembla mentida que dins d’aquestes parets hi hagi hagut tanta vida, tanta fam per sentir i per créixer. Per sort, només és un parèntesi, és la letargia d’estiu.

Llavors, com qualsevol tradició, tornarà a tornar el setembre i, mica en mica, brollarà de nou el dolç curs i farà que l’escola retorni al seu estat natural i l’enrenou pactat farà emmudir el silenci.
Que l’estiu ens faci estar ben vius i que el setembre ens retrobi a tots per celebrar l’arribada d’un nou inici!

Molt bon estiu!

Claustre de l’Escola Les Vinyes
Sant Cugat Sesgarrigues, 30 de juny de 2015

Bones vavances!!

El curs ja s'ha acabat, la darrera setmana està farcida d'activitats, la més sonora, l'acomiadament dels nostres companys i companyes de 6è, tot just abans d'anar a la piscina. Quins contrastos d'emocions!!!

Per acomiadar el curs res millor que oferir-vos aquest libdup que van realitzar amb molt d'entusiasme els nens i nenes de cicle inicial. No us el perdeu!!!

OBJECTES, GUITARRA I VEU

Hem sortit de l’escola direcció a l’Auditori. Els nens més grans han acompanyat als més petits tot el recorregut. Ha estat una experiència molt enriquidora per tots.

A l’Auditori ens esperava en Xavier Lozano. Tot un espectacle! Ens ha ofert la possibilitat de viure i sentir com sonen i fan música les coses més quotidianes (escombra, escala, ampolla d’aigua...) i d’altres objectes que es va trobant pel carrer (tubs, mànegues, tanques...). Si tancàvem els ulls semblava que toqués una gralla, un flabiol, una trompeta, un saxo... realment increïble!

Sortint de l’Auditori hem esmorzat i ens hem dividit en tres grups: Infantil, cicle inicial i tercer, i per últim, quart i cicle superior.

Els més petits han rebut una carta d’un avi pescador de Calella de Palafrugell. Han fet un joc de pistes per poder tocar l’havanera del Meu Avi. S’ho han passat d’allò més bé!

Hi havia dues activitats preparades per primària, la primera, conèixer una mica d’història de les havaneres i escoltar-ne alguna. El senyor Carlos ens ha fet un reguitzell d’havaneres molt conegudes i que alguns, fins i tot, ens hem atrevit a cantar.

La segona, ens hem traslladat a “La Coral” on ens esperaven en Josep Anton i la Maria Àngels. Ens han explicat el perquè del nom de Cor Clavé i de les Caramelles. N’hem escoltada una que abans ens havien recitat.

Clicant aquí sobre anireu a la pàgina web d'en Xavi Lozano, no us ho perdeu!

En Josep Anton i la MªÀngels a la seu de la coral El Raïm del nostre poble

El recital d'havaneres del sr. Carlos a l'escola

SETMANA CULTURAL “LA MÚSICA TRADICIONAL CATALANA”

Dijous passat va arrencar la Setmana Cultural d’enguany sota el títol  

“la música tradicional catalana”.  

En Ramon Parés ens va introduir en un món màgic i molt antic, ple de notes i melodies, vestits, instruments mil·lenaris, picarols, bastons, esclops... que anaven apareixent de dins d’un mocador de fer farcells a mida que desgranava el conte d’en Pepet.

Avui dilluns, una música molt alegre ens ha convidat a entrar a escola i ja s'endevinava que no seria un dilluns qualsevol...
En quatre espais distants de l’escola hi havia un músic amb diferents instruments. Ens han explicat moltes coses que desconeixíem i hem tingut l’oportunitat d’escoltar el seu so i de fer tantes preguntes com en aquell moment se’ns despertaven de ben endins.

En David Miret amb el flabiol i el tamborí

En Lluís Giménez amb els timbals

En Francesc Marimon amb l'acordió diatònic

En Manu Sabaté amb la gralla i la tenora

Al final de la jornada hem pogut gaudir d’un mini concert, ha estat una experiència única! I un luxe poder comptar de manera altruista amb la col·laboració d’aquests grans músics!!

A continuació teniu un recull del que hem recordat els alumnes de 3r quan hem tornat a classe, ho hem volgut apuntar a la nostra llibreta per a no oblidar-ho.

Flabiol i tamborí
Es toquen a la vegada.
El tamborí té dues cordes (els bordons).
El tamborí d’en David era fet a Mallorca.
L’instrument que més s’adiu per tocar amb el flabiol és el sac de gemecs.

Gralla i tenora
Tots dos instruments es toquen amb canya.
La canya de la tenora té forma de triangle.
Són instruments de Catalunya, però n’hi ha de molt semblants des de la Xina fins a Cuba.
La gralla és més petita que la tenora.
La tenora es fa amb fusta de ginjoler, mentre que la gralla es pot fer d’altres fustes (cirerer, boix...).

Timbal
Les baquetes s’agafen diferent segons la mà, una com si fos una espasa i l’altre pinçant amb el dit gros i el palmell de la mà.
Hi ha molts tipus i mides de timbals.
La membrana del timbal està feta amb pell de cabrit.
El timbal no fa notes, només el ritme.

Acordió diatònic
Sona amb l’aire, igual que l’harmònica, té una palanca per fer passar l’aire.
Cada fila de botons és una escala, un acordió era de dues escales i l’altre de tres.
El so es pot fer més agut estirant un botó de dalt.
L’acordió es va inventar a partir de l’harmònica.
Ens han explicat un conte que va passar a Itàlia on hi vivia un gran fabricant d’acordions diatònics.

MOLTES GRÀCIES, MÚSICS, HA ESTAT UN MATÍ GENIAL!!!

Avui hem gravat una notícia per la ràdio!!

Els alumnes de tercer han gravat una notícia per la ràdio Subirats, s'emetrà a partir de setembre, ja us n'informarem!
 L'experiència ha estat tan interessant que després n'han fet unes redaccions fantàstiques, entre tots els companys han escollit la que els ha semblat que explicava amb més claredat aquesta vivència per penjar-la al bloc, així que... els passo la paraula!