BONES FESTES!

La cua del trimestre ja ha fet acte de presència... Després d'uns mesos de treball, de constància, de jocs, de nous reptes, encetem uns dies de descans que, de ben segur, faran que entomem el segon trimestre amb empenta i amb moltes ganes de superar totes les barreres.

Aprofitarem aquests dies per compartir il·lusió i per il·lusionar-nos compartint!

ENS RETROBEM EL DIA 8 DE GENER!

La nena de l’avió de paper

(Petit gra de sorra dels mestres de l’escola, llegit avui a l’emotiu acte de comiat del Martí)

Miro per la finestra de l’infinit, miro la nena jugant embadalida, la miro corrent, la miro seguint el seu avió de paper. Ella sempre pendent del seu viatge, resseguint les seves passes, allargant el braç per si l’atrapa.

Ella sap que el seu avió és el més bonic, el més juganer, l’avió més perfecte, el seu avió únic i insubstituïble. Però, de cop, el seu esguard es fixa, la seva cursa s’atura i la seva mà intenta caçar al vol el seu avió. No hi arriba, només el mira, el crida, fins que es desdibuixa i vola enllà.

Sembla que una ventada ha volgut l’avió per a ella sola. Egoista, l’ha pres sense permís, ha deixat la nena sense el seu joc, sense les rialles, mentre endevinava quin camí seguiria el seu avió preferit. S’allunya l’avió, emprèn un llarg viatge, qui sap si fins als núvols, o si s’atura per sempre en algun trosset de món que ell finalment ha pogut triar, perquè enyora la nena que el seguia allà on anés. La ventada li ha estroncat el camí i l’avió sol ja no pot volar.

L’avió de paper ha volat, ha guanyat totes les curses. Cada desgast, cada plec són la seva història, l’avió tenia més rialles, per escoltar, l’avió encara no havia acabat la seva feina, l’avió volia volar i volar, i volia que la nena l’admirés, que presumís de les seves proeses, que el mirés amb aquells ulls àvids d’aventures.

Ara miraré la nena, esperaré que les seves mans ja no vulguin agafar el no-res, desitjaré que pugui tenir un paper entre les mans, que el pugui doblegar, que pugui donar-li un nou joc, que el record del seu avió pugui crear un petit ocell de paper que la faci tornar a córrer... Que pugui imaginar que el seu avió segueix volant i que ella segueix per sempre les seves passes.

Maleït el vent que s’ha endut el petit avió, molt abans que ell pogués triar el final del seu vol. Serà difícil oblidar les seves cabrioles.

Nena de l’avió, ara no tens consol, quan puguis, ves guardant ben endins cada volada, tot el que has après, cada fracàs, cada victòria, cada estona que t’ha regalat el teu estimat avió. Serà sempre el teu avió de paper.

Emma Muriel, 5 de desembre de 2017

PER A TU, MARTÍ.

Els mestres, com les famílies, acompanyem els infants per la vida, però avui aquesta vida ens doblega, ens desafia. Les Vinyes a la tardor ploren, es despullen d’allò viscut en temps de bonança. Avui ploren més que mai. A l’escola busquem respostes, però avui tot són preguntes.

Cada passa dels infants que veiem créixer és una petjada als nostres cors. Les teves, Martí, s’han aturat de cop, d’una batzegada. A partir d’avui, la teva petjada serà la més profunda. El teu camí aturat serà el motor que ens farà encarar la vida a la nostra petita escola, sabent que el camí cal caminar-lo amb fermesa, amb la motxilla, que sovint ens pesarà, fins a l’extrem, però que també ens servirà per a veure venir les pedres.

Des d’aquest humil espai, expressem el nostre més sentit condol a la família, amics i companys de vida del nostre estimat Martí.

Seguirem somniant,

ensorrarem els murs,

anirem sempre més lluny.

Seguirem cantant,

escoltarem la llum,

mentre el món es mou sense els teus ulls.

                                               Sopa de Cabra

CLAUSTRE ESCOLA LES VINYES