(Petit gra de
sorra dels mestres de l’escola, llegit avui a l’emotiu acte de comiat del Martí)
Miro per la finestra de l’infinit, miro la nena jugant
embadalida, la miro corrent, la miro seguint el seu avió de paper. Ella sempre
pendent del seu viatge, resseguint les seves passes, allargant el braç per si
l’atrapa.
Ella sap que el seu avió és el més bonic, el més
juganer, l’avió més perfecte, el seu avió únic i insubstituïble. Però, de cop,
el seu esguard es fixa, la seva cursa s’atura i la seva mà intenta caçar
al vol el seu avió. No hi arriba, només el mira, el crida, fins que es
desdibuixa i vola enllà.
Sembla que una ventada ha volgut l’avió per a ella sola. Egoista, l’ha pres sense permís, ha deixat la nena sense el seu joc, sense les
rialles, mentre endevinava quin camí seguiria el seu avió preferit. S’allunya
l’avió, emprèn un llarg viatge, qui sap si fins als núvols, o si s’atura per
sempre en algun trosset de món que ell finalment ha pogut triar, perquè enyora
la nena que el seguia allà on anés. La ventada li ha estroncat el camí i l’avió
sol ja no pot volar.
L’avió de paper ha volat, ha guanyat totes les curses.
Cada desgast, cada plec són la seva història, l’avió tenia més rialles, per
escoltar, l’avió encara no havia acabat la seva feina, l’avió volia volar i
volar, i volia que la nena l’admirés, que presumís de les seves proeses, que el
mirés amb aquells ulls àvids d’aventures.
Ara miraré la nena, esperaré que les seves mans ja no
vulguin agafar el no-res, desitjaré que pugui tenir un paper entre les mans, que el pugui doblegar, que pugui donar-li un nou joc, que el record del
seu avió pugui crear un petit ocell de paper que la faci tornar a córrer... Que
pugui imaginar que el seu avió segueix volant i que ella segueix per sempre les
seves passes.
Maleït el vent que s’ha endut el petit avió, molt
abans que ell pogués triar el final del seu vol. Serà difícil oblidar les seves
cabrioles.
Nena de l’avió, ara no tens consol, quan puguis, ves
guardant ben endins cada volada, tot el que has après, cada fracàs, cada
victòria, cada estona que t’ha regalat el teu estimat avió. Serà sempre el teu
avió de paper.
Emma Muriel, 5 de desembre de 2017
