Avui
hem vingut il·lusionats a l’escola, confiant que el Tió, com cada any, ens
estigués esperant a l’entrada de l’escola. Doncs hem tingut un bon disgust quan
hem buscat per a tots els racons de l’edifici i del pati i ni rastre.
Pingüins
i Flors han agafat els esmorzars i plegats amb les mestres hem marxat de l’escola amb l’objectiu de trobar
el Tió. Hem dit que potser s’havia perdut o desorientat. A una Flor se li ha
acudit que potser havia anat al forn a esmorzar i ens hi hem acostat. Tres
representants han preguntat a l’Àngels del forn si el Tió de l’escola havia passat per allà. Els ha dit que no n’havia vist ni la cua!
Carrer
Sant Antoni avall, hem anat rumiant on podia ser el nostre estimat Tió. A una
mestra se li ha acudit que potser havia parat a la farmàcia. Ja se sap, un any
amb el ventre buit com una guitarra fa venir uns rampells a l’estómac! Potser sí que aquest dolor l’ha portat a la farmàcia a buscar un remei. Estava molt ben
guarnida de Nadal. Ho hem preguntat, però no hi havia passat cap Tió amb
recepta.
Com
que ja era hora d’esmorzar, hem fet parada al pati del Centre Cívic, perquè hem
vist l’arbre de llums de l’edifici i hem pensat que potser el Tió passaria per
allà. Mentre esmorzàvem, se’ns ha acudit que podríem anar a la plaça Joan
Sangenís per veure si en trobàvem algun rastre. Hem vist tronquets, però cap de prou gruixut per ser un Tió com cal.
Una
mica preocupats, hem decidit anar al lloc on els avis tenen punt de trobada,
perquè diuen que els avis saben moltes coses. Allà hem trobat l’Enrica. Ens ha
obert, però no hi ha hagut sort. A part de veure un Tió barbut i un pessebre molt
bonic, no hem tingut ni una pista del nostre tronc estimat. Abans
d’acomiadar-nos, i per agrair-li la paciència, li hem recitat un vers que,
per la seva cara contenta, creiem que li ha agradat molt.
Una
mica amoïnats, però amb l’esperança que fos a l’escola, hem marxat cap a Les
Vinyes. Tot acostant-nos-hi, hem sentit unes veus dolces que ens cridaven com
si fóssim en Patufet: “Veniiiiiu companys! Que el Tió ja és aquíii!” Es veu que
el Tió ens esperava a l’entrada. Gràcies companys de cicle inicial per
esperar-nos a la porta per donar-nos la bona nova! Per a celebrar-ho ens hem fet una foto de família! Al final, la recerca ha valgut MOLT la pena!
I HEUS AQUÍ EL TIÓ QUE JA DESCANSA BEN CALENTÓ!
PORTEU-LI FORCES MANDARINES, PATATES O PA SEC, QUE AVIAT HAURÀ DE CAGAR PER TOTS ELS QUI L'HEM ANAT A CERCAR!