Des que l’escola està tancada, les
plantes dels horts dels patis Petit
i del Penell han anat
fent el seu procés natural sense que
ningú hagi pogut regar, cavar, lligar, treure’n l’herba, en definitiva,
tenir-ne cura. A les mestres ens tenien
amoïnades, però sense cap possibilitat de poder-hi fer res.
La setmana passada vam llegir al butlletí d’Escoles Verdes que una escola
de Montcada i Reixach havia acordat de fer donació de la collita dels seus
horts al banc d’aliments d’aquell municipi. El claustre de la nostra escola va
considerar que es podria buscar una sortida per a les verdures i llegums de
l’hort per tal que algun col·lectiu se’n pogués beneficiar.
Un pas previ havia de ser comprovar què en quedava de la collita, ja que hi
havia la possibilitat que no es pogués aprofitar res. Quina emoció poder tornar a entrar al recinte
escolar després de tant de temps i quina sorpresa a l’arribar a l’hort d’Infantil!
L’hort estava verd i ufanós. Les faveres
exuberants i plenes de faves, les pesoleres arrossegant-se per terra i
confonent-se amb la munió d’herbes que no deixaven veure el sòl. Malgrat tot les
llavors de les tavelles d’unes i altres eren massa grans i no es podrien
collir, s’haurien de guardar per llavor. I els enciams, aquests eren com petits
poms d’un intens i lluent color verd o vermellós i molt fràgils al tacte, de
tant tendres com eren. Aquests segur que es podrien aprofitar!
Als horts de Cicle Mitjà, la collita estava molt més avançada i per aquest
motiu les tiges, les fulles i tavelles
de faves i pèsols ja eren ben seques i els enciams i els espinacs ja estaven ben
espigats. No en podrem aprofitar res
però aniran molt bé per fer llavor.
Amb aquesta informació es va parlar amb la regidoria d’Educació de l’Ajuntament
i aquesta ho va fer amb Serveis Socials. Ben aviat van donar el vist i plau a
la proposta de l’escola. Ells buscarien els destinataris de la collita i
n’organitzarien la gestió.
Avui, amb totes les mesures de protecció, s’han collit els enciams i l’agutzil
els ha recollit i portat a la Residència
d’avis del poble. Aquest fet ens fa estar molt contentes, perquè en podran gaudir els avis. Aquells que
cada any ens esperen quan anem a visitar-los les vigílies de Nadal, per
desitjar-los bones festes i amb qui, en condicions normals, ens havíem de retrobar per veure plegats la Llegenda de Sant Jordi a la plaça.
Esperem que aquest petit regal que els fem, fruit del treball i esforç dels
nens i nenes de l’escola, els il·lusioni i contribueixi a fer-los més portables aquests moments tant complicats.