Per Sant
Jordi volia que els alumnes de 4t fessin alguna manualitat amb un material nou.
Per Nadal ja havíem treballat amb llana i volia seguir amb aquesta idea;
treballar amb un material quotidià, artesanal, atemporal... Em vaig capbussar a
internet a la cerca i captura d’alguna manualitat que fos senzilla, a més de que complís amb
les premisses anteriors. Vaig topar-me amb el “drapet” (trapillo, en castellà).
De petita havia après a fer ganxet, com moltes de nosaltres!, però feia segles
que no tocava una agulla de ganxet.
Amb una
bona dosi d’il·lusió vaig anar cap a un d’aquests basars on hi ha de tot, a
buscar un cabdell de drapet i una mega agulla de ganxet. Un cop a casa em va
sorprendre com els meus dits recordaven fer el punt de cadeneta amb tanta
facilitat. Amb cosa de pocs minuts ja tenia una cadeneta d’uns 30-40 cm
aproximadament. La resta va venir sola: enrotllar-la sobre si mateixa, quatre
puntades amb fil perquè mantingués la forma i una mica de cola calenta per
unir-la a un pal. Ja tenia una rosa ben formosa per Sant Jordi!!
L’escull
següent era com es prendrien els nens i nenes de 4t això de fer ganxet. Ho
acceptarien de bon grat? Aprendrien a fer la cadeneta? Els faria il·lusió la
manualitat que els proposava?
Com que qui
no risca no rasca, vaig tornar al basar a comprar sis agulles de ganxet (del
número 12!) i un parell de cabdells de drapet, un de roig i l’altre verd (per a
fer la tija).
A classe
vaig introduir el material amb un joc de descoberta amb els ulls tancats, a partir del sentit del tacte. Això ja els va
predisposar a passar-s’ho bé. Quan van veure la rosa que els portava de mostra
tot eren “oohh!”.
L’Aina T em
va dir que ella sabia fer mitja, la Júlia i la Lídia també ho havien provat,
l’Aina V, la Carla i l’Alex n’havien vist fer-ne a l’àvia, al Xavier li sonava
alguna cosa, el Ferran C n’havia sentit a parlar igual que el Santi, l’Arnau
amb va advertir que ell no n’aprendria, el Ferran F em va mirar amb
escepticisme i l’Èrika ja tenia ganes de provar-ho.
Vam
començar amb un grup reduït de sis. Va ser sorprenent amb la rapidesa que
van aprendre a fer el punt, i tan
divertit com ho van trobar!! El tacte del drapet és molt agradable, suau i
elàstic i això també els va sorprendre. Els va agradar tant, que un cop havien
fet la trena per a fer la rosa, s’havien quedat amb les ganes de seguir, així
que em van demanar de fer-ne una altra! Un cop van acabar el primer grup, ens
hi vam posar amb el segon, els primers ja donaven consells als seus companys,
de manera que encara els va ser més fàcil.
El Santi
ens va sorprendre a tots amb la rapidesa que teixia, l’Arnau es va quedar parat
de veure que li sortia a la primera, l’Aina T ho feia de primera i això que és
esquerrana i jo li havia donat l’agulla a l’altre mà, la Júlia ho va tenir clar
només mirant els companys, l’Alex deia que se sentia com una iaia, el Ferran C
va tenir clar que amb una no en tindria prou, la Carla va fer un punt apretadet,
l’Aina V anava a poc a poc sense perdre passada, la Lídia de seguida va
aprendre a refer el punt si se li escapava de l’agulla, el Ferran F em va
demanar drapet de color negre que li agrada més, l’Èrika espurnejava alegria i
el Xavier va anar a comprar un ganxet i un cabdell aquella mateixa tarda.
Hem après a
perdre la por a la novetat, a trencar estereotips, hem agilitzat una mica la
motricitat fina, hem col·laborat els uns amb els altres, ens hem sorprès de les
nostres pròpies habilitats, i la dels companys, ens hem sentit satisfets de la
nostra producció...
Estem tots
molt contents amb les nostres roses! Per acabar, una llaçada amb la senyera i
una mica de paper de cel·lofana. Estem impacient per a regalar-la a la nostra
mare, àvia, germana... el dia de Sant Jordi!!
Bona diada!!