Vet-ho aquí que des de fa uns dies, disset tionets han començat la ruta que els portarà ben aviat a casa dels Esquirols. Amb les panxes buides i sense por del fred, avancen. Uns quants baixen de la muntanya trepitjant el flonjo sotabosc, mireu, mireu...
Una altra colla ha preferit vorejar una santolina que han trobat per una drecera. Els ha anat rebé per a perfumar-se! A part d'eixerits, arribaran olorosos, per a fer més goig encara...
Resulta que els més remenuts, han volgut passar per uns horts, per veure si veien en Patufet, un bon amic dels tionets. Tan amic, que fins i tot hi ha alguna llengua desllenguada que diu que va ser ell qui els va aconsellar la barretina, perquè el fred no els glacés les idees! Vés a saber... Ni cistell, ni col, ni bou, ni pluja i ni rastre d'en Patufet, que deu ser a casa tapat amb la manta, ben abrigadet. Els tions no els falta gaire perquè els acotxin, ja s'acosten Esquirols, poseu a punt la flassada més calentona!
El camí dels tions és prou llarg, però agradable. Van fent l'excursió de finals d'any, contents de veure que la natura els acompanya, de veure que la tardor també floreix, el romaní els ho ensenya. Els disset tions van fent via, comença el desembre, la màgia es desperta!
TIÓ, TIÓ,
AFANYA'T TIÓ!
QUE CADA ESQUIROL
T'ESPERA AL BALCÓ,
ET TÉ A PUNT LA MANTA
I EL TEU VELL RACÓ!