LA CASTANYADA
La castanyada és una tradició dels països
catalans. A molts països s’ha perdut la tradició a diferència de Catalunya, la
festa es fa al dia de Tots Sants.
HISTÒRIA
La castanyada s’origina a finals del
segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita
seca i els pans votius als difunts en els funerals, més popularment, panets o panellets.
L’àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot
torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari, pels difunts de la
família.
FIGURA DE LA CSTANYERA
La castanyada se sol presentar, com una dona
vella, vestida amb roba pobra d’abrigar i amb mocador al cap, davant d’un
torrador de castanyes per a la venda al carrer, amb faldilles de sargil molt
amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa
blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla
LA FESTA
En els dies compresos entre l’1 de
novembre (Tots Sants) i l’11 de novembre (Sant Martí), pot celebrar-se, també
en dates properes, se sol celebrar aquesta festa on no falten les castanyes
torrades al foc.
