dilluns, 16 d’octubre del 2017

LA CLASSE DELS LLOPS A SANTA FE DEL MONTSENY


Ja fa un mes que hem començat el curs, però... han passat tantes coses! Que encara no en païm una que ja estem embrancats en una altra! A tall de resum, des que hem començat el curs: hem anat a collir raïm per fer-ne most, hem iniciat l’activitat de megafonia ( que ens encanta!!), hem començat a fer experiments relacionats amb la meteorologia, hem anat d’excursió a l’observatori de Pujalt... i avui hem anat d’excursió a Santa Fe del Montseny!

Quan vam triar el nom de la classe ja sabíem que el primer projecte que treballaríem seria sobre el nom triat. No va ser gens difícil posar-nos d’acord: LA CLASSE DELS LLOPS!

Com sempre, iniciem el projecte fent una llista sobre el que coneixem del tema, la veritat és que no en sabíem gaires coses. Després, vam fer una pluja de preguntes sobre el que ens agradaria saber d’aquest animal i vam començar a cercar informació, tant a casa com a l’escola. Vam trobar la resposta a gairebé totes les preguntes excepte dues, però fent d’internautes, vam ensopegar amb una pàgina web molt interessant www.signatus.cat. Es tracta de la web d’una entitat que vetlla per l’estudi, la sensibilització i la divulgació del llop, i és clar, ens hi vam posar de contacte de seguida. Ens van proposar fer una activitat que tindria dues parts. Una primera visita a l’escola per tal de conèixer i aprofundir més sobre aquest mamífer: el seu esquelet, la presència a Catalunya, la seva comunicació... i una sortida a Santa Fe del Montseny per a poder afavorir l’estima i el respecte interaccionant directament amb un exemplar de llop ibèric, la Lupus. I això és el que hem fet avui!

El primer que hem fet a l’arribar al Montseny ha estat el reconeixement de l’entorn per a cercar indicis de la presència del llop. Hem investigat com autèntics licòlegs! A partir de les petjades, de les restes de pèl enganxat a les branques i de les femtes trobades. Després hem après a udolar com un llop i .... al nostre crit ha aparegut la Lupus!! Una femella de cinc anys que està socialitzada i per tant acostumada a la presència humana. No cal dir que ha estat molt emocionant, veure-la de prop, acaronar el seu pèl aspre i gruixut, la seva curiositat i alerta als sorolls del bosc, el seu trot característic... i les seves ganes de jugar!!

Com que una imatge val més que mil paraules us deixem un resum gràfic de la sortida d’avui.
Quin començament de curs!!