diumenge, 22 de març del 2020

#TOTANIRÀBÉ

Benvolgudes i benvolguts tots,
Fa dies que estem en una situació insòlita. Són moments complicats, però confiem plenament en els nens i nenes de l’escola. Sabem que esteu posant el millor de cadascú de vosaltres, per tal de col·laborar en aquesta feina tan important que ens ha tocat fer: quedar-nos a casa.

Sabeu? A fora, la natura fa el seu camí, avança i crida que vol renéixer. Si mireu per la finestra, veureu com la primavera mica en mica es corona, tan de bo destronés a qui tots sabem... Mireu com els brots tendres vesteixen les branques i com les flors inunden els camps i marges. Potser podeu treure el cap al jardí, al terrat o al balcó... Doncs feu-ho! Veureu els colors obrir-se, olorareu la dolçor que impregna l'aire i, si pareu l’orella, els ocells us saludaran.

Totes les mestres de l’escola us enyorem molt i no hem volgut perdre l’oportunitat de desitjar-vos una mOlt Bona priMavEra! Tan de bo aviat la puguem celebrar plegats amb un pom de roselles o traient el cap a la vinya, que ja ens espera...
Famílies, nenes i nens, recordant que el dia 21 de març va ser el Dia internacional de la poesia, volem compartir amb vosaltres aquestes paraules de Joan Salvat-Papasseit. I que visqui la primavera!
Res no és mesquí
Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
- Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
                                                 Joan Salvat-Papasseit
                                                                        El poema de la rosa als llavis (1923)


Petons de pol·len i tendresa de les vostres mestres...
LA MARTA, LES ALBES, L’ANNA, LA MIREIA, LES NEUS, LA ROSA, LES CARMES, L’ALÍCIA, LA MARIA, LA CRISTINA, LA TERESA, L’ESTHER I L’EMMA
I RECORDEU...
DE TOT SE N’APREN!